Nanga Parbat: altura, cares Rupal i Diamir, història i on veure'l
Per Imtiyaz Ahmed Shigri, fundador de Chogori Adventure, Skardu · Actualitzat el novembre de 2026
El Nanga Parbat fa 8.126 m (26.660 ft) d'altura: és la novena muntanya més alta del món i la segona del Pakistan després del K2. S'alça a l'extrem occidental de l'Himàlaia, a Gilgit-Baltistan, al límit entre els districtes de Diamer i Astore, just al sud-est del gran revolt nord de l'Indus. Té tres cares enormes: la cara Rupal al sud, la cara Diamir a l'oest i la cara Raikot al nord. Hermann Buhl va arribar el primer al cim, sol, el 3 de juliol de 1953. No cal ser alpinista per veure'l: la muntanya omple el cel sobre Fairy Meadows, domina la Karakoram Highway i la seva cara Rupal s'aixeca directament des de la vall de Rupal. Si vol estar als seus peus, el nostre trekking al camp base del Nanga Parbat dura una setmana des d'Islamabad.

La cara Raikot (nord) del Nanga Parbat sobre les cabanes de Fairy Meadows.
Som una empresa local de Skardu i organitzem viatges per aquestes valls des del 2015. Els qui visiten el Nanga Parbat solen venir per la vista, no pel cim, i gairebé sempre fan les mateixes preguntes: quina altura té?, quina cara estem veient?, qui el va escalar primer? i per què l'anomenen la «muntanya assassina»? Aquesta guia respon totes aquestes preguntes en un sol lloc. Tracta l'altura i la situació del Nanga Parbat, el significat dels seus noms, les seves tres cares i els seus camps base, la història de l'escalada des del 1895 fins a la primera hivernal el 2016, els millors llocs per veure'l, com arribar-hi i els millors mesos per anar-hi.
El Nanga Parbat en resum
El Nanga Parbat és un cim de 8.126 m a Gilgit-Baltistan (Pakistan), l'àncora occidental de l'Himàlaia i una de les 14 muntanyes de la Terra que superen els 8.000 m. Aquestes són les dades clau en una taula. Les altituds dels llocs al voltant de la muntanya estan arrodonides, com a totes les nostres pàgines.
| Dada | Detalls |
|---|---|
| Altura | 8.126 m (26.660 ft). Els registres d'escalada i les llistes de permisos del Pakistan sovint l'arrodoneixen a 8.125 m. |
| Posició mundial | 9a muntanya més alta de la Terra; el més occidental dels 14 vuitmils |
| Posició al Pakistan | 2a més alta, després del K2 (8.611 m) |
| Serralada | Extrem occidental de l'Himàlaia; el Karakoram comença just al nord |
| Situació | Gilgit-Baltistan, Pakistan, al límit entre el districte de Diamer (vessants nord i oest) i el districte d'Astore (vessant de Rupal) |
| Coordenades | Aproximadament 35,2375° N, 74,5892° E |
| Prominència | 4.608 m, el 14è cim més prominent de la Terra |
| Cares principals | Rupal (sud), Diamir (oest), Raikot o Rakhiot (nord) |
| Primera ascensió | 3 de juliol de 1953, Hermann Buhl (Àustria), sol i sense oxigen embotellat, pel vessant de Raikot |
| Primera ascensió hivernal | 26 de febrer de 2016, Ali Sadpara (Pakistan), Alex Txikon (Espanya) i Simone Moro (Itàlia) |
| Via normal d'escalada | Via Kinshofer a la cara Diamir, escalada per primera vegada el 22 de juny de 1962 |
| Poblacions més properes | Chilas (uns 1.250 m), Astore i Gilgit; aeroports a Gilgit i Skardu |
| Espai protegit | Parc Nacional del Nanga Parbat (2021); Fairy Meadows va ser declarat parc nacional el 1995 |
| Millors mesos per veure'l | De juny a setembre, quan els corriols estan lliures de neu |
Dues xifres expliquen per què aquesta muntanya sembla tan gran quan s'és als seus peus. La seva prominència de 4.608 m vol dir que s'eleva moltíssim per sobre del coll més baix que l'uneix a qualsevol cim més alt; entre les 100 muntanyes més altes, només l'Everest destaca més. I al vessant nord el terreny baixa uns 7.000 m des del cim fins al riu Indus. Pocs llocs de la Terra mostren tanta muntanya d'un sol cop d'ull.
Quina altura té el Nanga Parbat?
El Nanga Parbat fa 8.126 m (26.660 ft), cosa que el converteix en la novena muntanya més alta del món. També hi veurà 8.125 m als registres d'escalada i a les llistes de permisos del Pakistan. Totes dues xifres vénen de la mateixa dada topogràfica, així que no són dues mesures diferents.
Altura en metres i en peus
L'altura topogràfica històrica és de 26.660 ft. Convertida amb exactitud, equival a 8.125,97 m. Arrodonida de la manera habitual dona 8.126 m, la xifra que fan servir la Britannica, la pàgina del departament de turisme de Gilgit-Baltistan sobre la muntanya i totes les pàgines del nostre web. Si en lloc d'arrodonir es treuen els decimals, s'obtenen 8.125 m, i per això l'American Alpine Journal, els webs d'estadístiques de vuitmils i el sistema de permisos d'expedició de Gilgit-Baltistan fan servir aquest nombre. Cap mesura moderna no ha donat una altra altura per al cim. Així que, quan algú pregunta «quina altura té el Nanga Parbat?», la resposta correcta és 8.126 m, o 26.660 ft.
Els models d'elevació per satèl·lit situen el cim a uns 8.000 m, però és una debilitat coneguda d'aquests models en cims esmolats, no pas una altura nova. Són útils per a valls i prats, i així vam comprovar les altituds dels miradors que apareixen més endavant en aquesta guia.
El Nanga Parbat comparat amb el K2 i els altres vuitmils del Pakistan
El Pakistan té cinc dels 14 cims del món que superen els 8.000 m. Quatre d'ells, el K2, el Gasherbrum I, el Broad Peak i el Gasherbrum II, s'agrupen al voltant de Concordia (4.691 m), a la capçalera de la glacera del Baltoro, al Karakoram. El Nanga Parbat és sol, a uns 190 km, a l'extrem occidental de l'Himàlaia. La nostra guia del K2 tracta en detall els cims del Baltoro.
| Cim | Altura | Posició mundial | Serralada i zona |
|---|---|---|---|
| K2 | 8.611 m | 2n | Karakoram, Baltoro (Shigar) |
| Nanga Parbat | 8.126 m | 9è | Himàlaia, Diamer i Astore |
| Gasherbrum I | 8.080 m | 11è | Karakoram, Baltoro |
| Broad Peak | 8.051 m | 12è | Karakoram, Baltoro |
| Gasherbrum II | 8.035 m | 13è | Karakoram, Baltoro |
El K2 i el Nanga Parbat són les dues muntanyes més conegudes del Pakistan i sovint es comparen. Aquesta taula mostra les diferències principals.
| K2 | Nanga Parbat | |
|---|---|---|
| Altura | 8.611 m | 8.126 m (26.660 ft) |
| Posició mundial | 2n | 9è |
| Serralada | Karakoram | Himàlaia (extrem occidental) |
| Primera ascensió | 31 de juliol de 1954, Lino Lacedelli i Achille Compagnoni | 3 de juliol de 1953, Hermann Buhl, sol |
| Primera ascensió hivernal | 16 de gener de 2021, un equip nepalès de deu persones | 26 de febrer de 2016, Ali Sadpara, Alex Txikon i Simone Moro |
| Vista més propera per a excursionistes | Camp base del K2 (5.150 m), al final del trekking de la glacera del Baltoro | Fairy Meadows (uns 3.300 m), a poques hores a peu de la pista de jeeps |
| Dificultat per als alpinistes | Entre els vuitmils més exigents | Entre els vuitmils més exigents |
Per què el Nanga Parbat sembla més alt del que és
El Nanga Parbat és 485 m més baix que el K2 i, tot i així, molts visitants diuen que sembla més gran. La raó és el fons de la vall. El K2 s'eleva des de glaceres que ja són per sobre dels 5.000 m. El Nanga Parbat s'eleva des de l'Indus, que corre a uns 1.200 m al pont de Raikot. Al vessant nord, el flanc de Raikot puja uns 7.000 m des de la vall de l'Indus fins al cim en una distància horitzontal de només uns 25 km. Al vessant sud, la cara Rupal s'aixeca uns 4.600 m des de la seva base en una sola paret.
A més, la muntanya continua creixent. Els geòlegs mesuren que la roca d'aquí puja prop d'1 cm l'any, un dels ritmes més ràpids de la Terra, mentre els rius i les glaceres la desgasten. El Nanga Parbat conté alguns dels granits més joves que afloren al planeta, de només uns 700.000 anys. El massís és al revolt occidental brusc de l'Himàlaia, on l'antiga roca continental de la placa índia ha estat empesa cap amunt per sota de les roques de Kohistan.
On és el Nanga Parbat?
El Nanga Parbat és a Gilgit-Baltistan, a l'extrem nord del Pakistan, a uns 27 km a l'oest-sud-oest de la població d'Astore. Les seves cares nord i oest són al districte de Diamer i el seu vessant sud (Rupal), al districte d'Astore. La població més propera a la Karakoram Highway és Chilas, i l'aeroport més proper, Gilgit.
Gilgit-Baltistan: els districtes de Diamer i Astore
La carena principal del Nanga Parbat va de sud-oest a nord-est i marca el límit entre dos districtes. El districte de Diamer, amb Chilas com a capital, inclou la vall de Raikot i Fairy Meadows al vessant nord, i la vall de Diamir a l'oest. El districte d'Astore inclou la vall de Rupal i el poble de Tarashing al vessant sud, i la vall de Rama a l'est. El districte de Diamer pren el nom del nom local de la muntanya, Diamer.
Des del 2021 la muntanya i les seves valls estan protegides com a Parc Nacional del Nanga Parbat, que ocupa 178.561 hectàrees a Diamer i Astore. Fairy Meadows ja havia estat declarat parc nacional el 1995 i avui forma part del parc més gran. Per conèixer tota la regió, llegeixi la nostra guia de viatge de Gilgit-Baltistan.
L'àncora occidental de l'Himàlaia
El Namcha Barwa marca l'extrem oriental de l'Himàlaia; el Nanga Parbat en marca l'extrem occidental, i per això els geògrafs l'anomenen l'«àncora occidental» de la serralada. El riu Indus envolta la seva base pel nord i per l'oest. Just al nord de la muntanya comença el Karakoram occidental i, una mica al nord-oest, a prop de la confluència dels rius Gilgit i Indus, per sota de Jaglot, s'hi troben tres grans serralades: l'Himàlaia, el Karakoram i l'Hindu Kush. A la Karakoram Highway hi ha un mirador al costat de la carretera per a aquesta confluència i, en un dia clar, des d'allà es veu el Nanga Parbat.
Aquesta posició també explica per què el Nanga Parbat està tan aïllat. El seu veí més alt més proper a l'Himàlaia és el Dhaulagiri, a més de 1.000 km. Els vuitmils més propers de qualsevol serralada són els cims del Baltoro, al Karakoram, a uns 190 km a l'est.
Poblacions properes i distàncies
| Lloc | Altitud | Distància i direcció |
|---|---|---|
| Pont de Raikot (Karakoram Highway) | uns 1.200 m | Al peu del vessant nord; inici de la pista de jeeps cap a Tato |
| Chilas | uns 1.250 m | Uns 57 km per carretera a l'oest del pont de Raikot |
| Jaglot (Juglot) | uns 1.400 m | Uns 30 km al nord del pont de Raikot; aquí surt la carretera cap a Astore i Skardu |
| Gilgit | uns 1.500 m | L'aeroport de Gilgit és a uns 75 km per carretera del pont de Raikot |
| Astore | uns 2.450 m | Uns 27 km a l'est-nord-est del cim; porta de les valls de Rupal i Rama |
| Skardu | 2.230 m | Més a l'est, per l'altiplà de Deosai o per la carretera de Skardu; aeroport |

Tot el massís sobre el bosc de Fairy Meadows en un matí clar.
Què vol dir el nom Nanga Parbat?
Nanga Parbat vol dir «muntanya nua», de les paraules sànscrites nagna (nu) i parvata (muntanya), i les mateixes paraules es fan servir avui en urdú. L'explicació habitual és la cara sud: la cara Rupal és tan dreta que gran part de la seva roca no reté la neu, i per això sembla nua.
Els qui viuen al voltant de la muntanya tenen el seu propi nom per a ella: Diamer, també escrit Diamir o Deo Mir, en llengua shina. Se sol traduir com a «muntanya dels déus» o «rei de les muntanyes». La primera traducció ve de les antigues paraules sànscrites deva (déu) i meru (muntanya); la segona és la que dona la Britannica. El districte, la vall del vessant oest i la cara oest porten aquest nom.
Altres noms van néixer de la història de l'alpinisme. Els alpinistes alemanys de la dècada de 1930 van anomenar el prat que hi ha sota la cara nord Märchenwiese, el «prat de conte de fades», que en anglès va passar a ser Fairy Meadows; la gent del lloc l'anomena Joot. Els alemanys continuen anomenant la cara sud Rupalwand, la paret de Rupal. I el vessant nord té dues grafies: Rakhiot als antics llibres d'escalada i Raikot, la grafia local i oficial, que és la que fem servir a les nostres pàgines. Totes dues designen la mateixa vall, la mateixa glacera i la mateixa cara.
Per què el Nanga Parbat s'anomena la «muntanya assassina»?
Els alpinistes van donar al Nanga Parbat el sobrenom de «muntanya assassina» (Killer Mountain) després que més de 30 persones morissin als seus pendents abans de la primera ascensió, el 1953. La primera pèrdua va arribar el 1895, quan l'alpinista britànic Albert Mummery i dos companys gurkhes van desaparèixer. Deu homes van morir en la tempesta del 1934 i setze en l'allau del 1937, molts d'ells portadors xerpes d'alçada. El nom ve d'aquella primera època d'expedicions, molt abans de l'equip modern, de les previsions meteorològiques i de l'actual via normal pel vessant de Diamir. Els excursionistes no van per les vies d'escalada: els corriols cap a Fairy Meadows, Beyal i els camps base queden molt per sota de les glaceres i les parets de gel de la muntanya.
Les tres cares del Nanga Parbat
El Nanga Parbat té tres cares principals: la cara Rupal al sud, la cara Diamir a l'oest i la cara Raikot (Rakhiot) al nord. Cada cara té la seva vall, el seu camp base i el seu lloc en la història de l'alpinisme. Els excursionistes poden veure les cares Raikot i Rupal; el vessant de Diamir el visiten sobretot els alpinistes.
| Cara | Vessant | Mida de la paret | Primera ascensió | Vall i camp base | La veuen els excursionistes? |
|---|---|---|---|---|---|
| Cara Rupal | Sud (Astore) | S'eleva uns 4.600 m des de la base; sovint es considera la paret de muntanya més alta del món | 27 de juny de 1970, Reinhold i Günther Messner | Vall de Rupal; camp base Herrligkoffer, uns 3.550 m | Sí: des de Tarashing, el camp base Herrligkoffer i Latbo |
| Cara Diamir | Oest (Diamer) | Roca i gel drets sobre la glacera de Diamir | 22 de juny de 1962, Kinshofer, Löw i Mannhardt | Vall de Diamir; camp base del Diamir, uns 4.200 m | Rarament: és el vessant dels alpinistes i no hi organitzem viatges |
| Cara Raikot (Rakhiot) | Nord (Diamer) | El flanc s'eleva uns 7.000 m des de la vall de l'Indus | 3 de juliol de 1953, Hermann Buhl | Vall de Raikot; camp base del Nanga Parbat, uns 3.950 m | Sí: des de Fairy Meadows, Beyal i el camp base |
La cara Rupal (sud)
La cara Rupal s'eleva uns 4.600 m (15.000 ft) sobre la seva base, des de la vall de Rupal, a uns 3.500 m, fins al cim. Sovint es considera la paret de muntanya més alta del món. Els alemanys l'anomenen Rupalwand. La paret és tan dreta que gran part queda sense neu, i d'aquí es creu que ve el nom de «muntanya nua». La glacera de Rupal, també anomenada glacera de Toshain, neix al seu peu i alimenta el riu Rupal.
La primera ascensió de la cara va ser el 1970, i des d'aleshores pocs equips l'han escalada (vegeu la història més avall). Per als excursionistes, la vista propera clàssica és la del camp base Herrligkoffer i el prat de Latbo. Pot estar al peu de la paret al camp base Herrligkoffer amb el nostre trekking Nanga Parbat pels dos vessants.

En un corriol de la vall de Rupal, el vessant sud i més tranquil del Nanga Parbat.
La cara Diamir (oest)
La cara Diamir mira a l'oest, sobre la vall de Diamir i la seva glacera. Va ser aquí on Albert Mummery va fer el 1895 el primer intent en un vuitmil, i va arribar a uns 6.100 m a l'esperó que avui porta el seu nom, l'esperó Mummery (Mummery Rib). El 22 de juny de 1962, Toni Kinshofer, Siegfried Löw i Anderl Mannhardt van arribar al cim per aquest vessant, sense oxigen embotellat. La seva línia, la via Kinshofer, és la via normal actual: la majoria de les expedicions la fan servir, i la primera hivernal del 2016 també la va seguir. La via té una paret dreta de roca i gel a la part baixa i caiguda de pedres quan fa calor. El camp base dels alpinistes és a uns 4.200 m i s'hi arriba des de Chilas per la vall de Diamir.
La cara Raikot (Rakhiot) (nord)
La cara Raikot és el vessant nord de la muntanya, sobre la vall de Raikot i la glacera de Raikot, el torrent de la qual baixa fins a l'Indus. És la cara que es veu des de Fairy Meadows. Totes les expedicions alemanyes de la dècada de 1930 ho van intentar per aquest costat, i Hermann Buhl hi va fer la primera ascensió el 1953, passant pel Rakhiot Peak (7.070 m) i l'altiplà nevat de la Sella de Plata (Silver Saddle). Una sorpresa per als visitants: el cim que es veu des de Fairy Meadows no és el cim principal. És el cim Nord (7.816 m), a uns 3 km al nord del cim, que amaga darrere seu el veritable cim i la Sella de Plata.

La glacera de Raikot baixa de la cara nord tocant al bosc de Fairy Meadows.
Carenes i altres cims
El Nanga Parbat no és un sol cim, sinó tot un massís. Cap al sud-oest s'estén la carena Mazeno, d'uns 13 km des del pas de Mazeno fins al coll de Mazeno, la carena més llarga de qualsevol vuitmil. Té vuit cims secundaris de més d'uns 6.800 m; el més alt és el Mazeno Peak (7.120 m). El pas de Mazeno (uns 5.360 m) uneix la vall de Rupal amb el vessant de Diamer i és una travessa semitècnica per a muntanyencs. Cap al nord-est la carena gira al Rakhiot Peak i, a l'extrem oriental del massís, s'alça el Chongra Peak (6.830 m), sobre Tarashing.
Quants camps base té el Nanga Parbat?
El Nanga Parbat té tres camps base, un sota cada cara. El camp base nord, que sol anomenar-se simplement camp base del Nanga Parbat, és a uns 3.950 m sota la cara Raikot, per sobre de Fairy Meadows i Beyal (uns 3.500 m). El camp base Herrligkoffer, al vessant de Rupal, és a uns 3.550 m sota la cara Rupal; deu el nom a Karl Herrligkoffer, que va dirigir moltes expedicions alemanyes a la muntanya. El camp base del Diamir, al vessant oest, és a uns 4.200 m i el fan servir sobretot els alpinistes de la via Kinshofer.
El camp base nord és on arriben la majoria dels excursionistes, en una llarga caminada d'un dia des de Fairy Meadows. Per planificar o reservar aquesta caminada, consulti el nostre trekking al camp base del Nanga Parbat.
Història de l'alpinisme al Nanga Parbat
Els primers intents d'escalar el Nanga Parbat van ser el 1895, i Hermann Buhl va arribar el primer al cim el 3 de juliol de 1953. La seva història va de les primeres expedicions britàniques i alemanyes a Reinhold Messner i, el 2016, a la primera ascensió hivernal amb un alpinista pakistanès a l'equip. Aquestes són les dates principals.
| Any | Què va passar |
|---|---|
| 1895 | Albert Mummery, amb Geoffrey Hastings i Norman Collie, fa el primer intent i arriba a uns 6.100 m a la cara Diamir. Mummery i dos gurkhes, Ragobir Thapa i Goman Singh, desapareixen a finals d'agost. |
| 1932 | Una expedició germanoamericana dirigida per Willy Merkl arriba al Rakhiot Peak (7.070 m) i demostra que el vessant de Raikot es pot escalar. |
| 1934 | Segona expedició de Merkl: dos alpinistes arriben a uns 7.895 m i després una tempesta atrapa l'equip a dalt de la muntanya. Moren deu homes, entre ells Merkl i sis xerpes. |
| 1937 | Una allau colga el camp IV sota el Rakhiot Peak; moren 16 homes, set alemanys i nou xerpes. |
| 1938 | Una expedició dirigida per Paul Bauer es retira pel mal temps. |
| 3 de juliol de 1953 | Primera ascensió: Hermann Buhl, sol i sense oxigen embotellat, pel vessant de Raikot. |
| 22 de juny de 1962 | Segona ascensió i primera per la cara Diamir: Toni Kinshofer, Siegfried Löw i Anderl Mannhardt. La via Kinshofer esdevé la via normal. |
| 27 de juny de 1970 | Primera ascensió de la cara Rupal, per Reinhold i Günther Messner, i primera travessa de la muntanya. |
| 1976 | Una segona via a la cara Rupal, a càrrec d'un equip austríac dirigit per Hanns Schell. |
| 1978 | Reinhold Messner fa la primera ascensió completament en solitari d'un vuitmil, per la cara Diamir. |
| 1984 | La francesa Liliane Barrard esdevé la primera dona que escala el Nanga Parbat. |
| 1985 | Un equip polonès, amb Jerzy Kukuczka, escala el pilar sud-est (Southeast Pillar) al vessant de Rupal. |
| 2005 | Vince Anderson i Steve House obren una nova línia directa a la cara Rupal en estil alpí. |
| 2012 | Sandy Allan i Rick Allen completen la primera travessa de tota la carena Mazeno fins al cim. |
| 26 de febrer de 2016 | Primera ascensió hivernal: Ali Sadpara, Alex Txikon i Simone Moro, per la via Kinshofer. |
Mummery, 1895: el primer intent
L'alpinista britànic Albert Mummery va arribar al Nanga Parbat el 1895 amb Geoffrey Hastings i Norman Collie. Va pujar molt amunt per la cara Diamir i va arribar a uns 6.100 m a l'esperó rocós que avui s'anomena esperó Mummery. Cap al 24 d'agost de 1895 va sortir amb dos gurkhes, Ragobir Thapa i Goman Singh, per creuar cap al vessant de Raikot. Cap dels tres no es va tornar a veure.
Les expedicions alemanyes de la dècada de 1930
A la dècada de 1930, les expedicions alemanyes van tornar al Nanga Parbat una vegada i una altra, sempre pel llarg vessant de Raikot. El 1932, Willy Merkl va dirigir un equip germanoamericà que va arribar al Rakhiot Peak i va demostrar que el llarg vessant de Raikot podia portar al cim. El 1934 hi va tornar amb un equip fort. El 6 de juliol, dos alpinistes, Peter Aschenbrenner i Erwin Schneider, van arribar a uns 7.895 m, a prop del cim. A partir de l'endemà, una tempesta va atrapar els alpinistes a dalt de la carena. Van morir deu homes, entre ells Merkl, Willo Welzenbach, Uli Wieland i sis xerpes; Ang Tsering va ser l'últim supervivent a baixar. El 1937, una allau va colgar el camp IV sota el Rakhiot Peak i va matar setze homes. Una expedició del 1938 dirigida per Paul Bauer es va retirar pel mal temps. Fins al 1953 havien mort més de 30 persones a la muntanya, i el sobrenom de «muntanya assassina» ja se li havia quedat.
Hermann Buhl i la primera ascensió, 1953
L'expedició germanoaustríaca del 1953 la va organitzar Karl Herrligkoffer, amb Peter Aschenbrenner com a cap d'escalada. Van seguir l'antiga via de Raikot pel Rakhiot Peak. El 3 de juliol, l'alpinista austríac Hermann Buhl va sortir del camp més alt de matinada amb Otto Kempter. Kempter es va fer enrere a prop de la Sella de Plata i Buhl va continuar sol els últims 1.300 m, sense oxigen embotellat. Va arribar al cim cap a les 7 del vespre. Massa tard per baixar, va passar la nit dret en un replà estret i va tornar al camp unes 40 hores després d'haver-lo deixat. Continua sent l'única primera ascensió d'un vuitmil feta per un alpinista en solitari. A Alemanya, Àustria i Itàlia, Hermann Buhl continua sent un dels noms més coneguts de l'alpinisme.
La cara Diamir, 1962
Nou anys després, una altra expedició de Herrligkoffer ho va provar pel vessant oest. El 22 de juny de 1962, Toni Kinshofer, Siegfried Löw i Anderl Mannhardt van arribar al cim cap a les 5 de la tarda, de nou sense oxigen embotellat. Löw va morir en el descens. La seva línia per la cara Diamir s'anomena avui via Kinshofer, i és la que fan servir la majoria de les expedicions actualment.
Reinhold i Günther Messner a la cara Rupal, 1970
El 1970, Karl Herrligkoffer va dirigir una expedició a la cara Rupal, la gran paret sud. Dos dels seus membres eren els germans Reinhold i Günther Messner. El 27 de juny van arribar al cim per l'esperó sud-sud-est, avui anomenat via Messner. No van baixar per la cara Rupal: van descendir per la cara Diamir i van fer així la primera travessa de la muntanya. Günther va morir en una allau durant la baixada; les seves restes es van trobar el 2005. La història es va explicar a la pel·lícula del 2010 Nanga Parbat. El 1978, Reinhold Messner va tornar i va escalar el Nanga Parbat completament sol per la cara Diamir, la primera ascensió en solitari integral d'un vuitmil.
Primera ascensió hivernal, 2016
El Nanga Parbat va ser un dels últims vuitmils escalats a l'hivern. Uns 31 equips hivernals ho havien intentat des de l'hivern de 1988/89. El 26 de febrer de 2016, Muhammad Ali Sadpara, del Pakistan, Alex Txikon, del País Basc (Espanya), i Simone Moro, d'Itàlia, van arribar al cim per la via Kinshofer, al vessant de Diamir. La seva companya Tamara Lunger es va fer enrere a uns 100 m del cim. Ali Sadpara era del poble de Sadpara, a prop de Skardu, la nostra ciutat, i va ser el primer pakistanès a fer la primera ascensió hivernal d'un vuitmil.
El Nanga Parbat avui
Avui la majoria de les expedicions escalen el Nanga Parbat a l'estiu per la via Kinshofer des del camp base del Diamir. La major part dels qui vénen avui al Nanga Parbat no són alpinistes. Són excursionistes que vénen a veure la cara Raikot des de Fairy Meadows i el seu camp base, o la cara Rupal des de la vall de Rupal.

Llum del vespre sobre el Nanga Parbat des de Fairy Meadows.
Escalar el Nanga Parbat
El Nanga Parbat l'escalen alpinistes experimentats de gran altitud, gairebé sempre per la via Kinshofer de la cara Diamir, en una temporada d'estiu curta que va aproximadament de juny a juliol. És un dels vuitmils més exigents, del mateix grup que el K2, el Kangchenjunga i l'Annapurna, així que no és un primer vuitmil.
Els alpinistes entren al Pakistan amb un visat «Mountaineering & Trekking» a la categoria d'alpinisme, amb una agència autoritzada com a patrocinadora. El Govern de Gilgit-Baltistan cobra una taxa (royalty) per cada alpinista estranger. Per a un cim de 8.001–8.500 m com el Nanga Parbat, és de 2.500 USD per persona a l'estiu (d'abril a setembre), 1.800 USD a la tardor (octubre i novembre) i 1.200 USD a l'hivern (de desembre a març), segons les llistes oficials de taxes del 2025. Les expedicions a vuitmils han de portar un oficial d'enllaç, i els alpinistes assisteixen a una reunió informativa abans i després amb les autoritats de turisme. La nostra carta d'invitació és gratuïta per als nostres clients.
No tenim cap pàgina d'expedició al Nanga Parbat ni venem l'ascensió a aquesta muntanya com a paquet. Si pensa en el seu primer vuitmil, llegeixi la nostra guia sobre quin vuitmil escalar primer. Si forma part d'un equip experimentat que planeja el Nanga Parbat mateix, contacti'ns amb els seus plans.
On veure el Nanga Parbat
Els millors llocs per veure el Nanga Parbat són Fairy Meadows i Beyal al vessant nord, la Karakoram Highway al voltant del pont de Raikot i la vall de Rupal al vessant sud. També es veu des del llac Rama, a prop d'Astore, des del llac Sheosar, a l'altiplà de Deosai, i, en un dia clar, des del vol entre Islamabad i Skardu.
| Mirador | Vessant i cara visible | Altitud | Com arribar-hi | El nostre viatge |
|---|---|---|---|---|
| Fairy Meadows | Nord: cara Raikot i cim Nord | uns 3.300 m | En jeep fins a Tato i després uns 5 km a peu | Trekking a Fairy Meadows |
| Beyal i el mirador alemany | Nord: cara Raikot i glacera de Raikot, de prop | uns 3.500 m i 3.650 m | A peu, continuant des de Fairy Meadows | Trekking a Fairy Meadows |
| Camp base del Nanga Parbat (nord) | Nord: peu de la cara Raikot | uns 3.950 m | Caminada d'un dia des de Fairy Meadows | Trekking al camp base del Nanga Parbat |
| Karakoram Highway a prop del pont de Raikot i Talechi | Nord: tot el flanc de Raikot des de l'Indus | uns 1.200–1.350 m | Per carretera | Viatge per la Karakoram Highway |
| Tarashing | Sud: cara Rupal | uns 2.900 m | Per carretera des d'Astore | Nanga Parbat pels dos vessants |
| Camp base Herrligkoffer i Latbo | Sud: peu de la cara Rupal | uns 3.550 m | A peu des de Tarashing | Nanga Parbat pels dos vessants |
| Llac Rama | Vessant est del massís | uns 3.500 m | Per carretera des d'Astore i després a peu | Nanga Parbat pels dos vessants |
| Llac Sheosar, Deosai | Des de l'est, de lluny | uns 4.100 m | En jeep per Deosai, només a l'estiu | Viatge a Fairy Meadows i Skardu |
| Vol Islamabad–Skardu | Des de l'aire | altitud de creuer | Vol regular, si el temps ho permet | Viatge a Fairy Meadows i Skardu |
Fairy Meadows i Beyal
Fairy Meadows, a uns 3.300 m, és un prat d'altura en una pineda just a sota de la cara Raikot, i és el lloc clàssic per veure el Nanga Parbat. Des de les cabanes es mira directament amunt per la glacera de Raikot fins al cim Nord i el llarg flanc blanc de la muntanya, que es torna rosa a la posta de sol i daurat a l'alba. Una o dues hores més enllà, Beyal (uns 3.500 m) i el mirador alemany (German Viewpoint, uns 3.650 m) l'acosten molt més al gel. Els nostres viatges segueixen aquesta ruta; consulti el trekking a Fairy Meadows per veure'n els detalls.

La petita bassa de Fairy Meadows, un dels llocs preferits per fotografiar la muntanya.
La Karakoram Highway i el mirador del pont de Raikot
La Karakoram Highway passa al costat de l'Indus pel peu nord del Nanga Parbat i, en un dia clar, la muntanya es veu perfectament des de la carretera. Les millors vistes des de la carretera són al voltant del pont de Raikot (uns 1.200 m) i al mirador a prop de Talechi, una mica més al nord (uns 1.350 m), on tot el flanc de Raikot s'alça sobre el riu. És el lloc per entendre l'escala de la muntanya: està veient uns 7.000 m de roca i gel des del fons de la vall fins al cim. A prop, per sota de Jaglot, hi ha el mirador on s'uneixen l'Himàlaia, el Karakoram i l'Hindu Kush.
La vall de Rupal i Tarashing
Tarashing (també escrit Tarishing), a uns 2.900 m a la vall de Rupal, és la porta del vessant sud. Des del poble i els camps que hi ha més enllà, la cara Rupal omple el fons de la vall. Una caminada vall amunt el porta al camp base Herrligkoffer (uns 3.550 m) i al prat de Latbo, amb el seu petit llac glacial i les cabanes de pastors, just a sota de la paret. El vessant de Rupal és més tranquil que Fairy Meadows i té un aire més salvatge. El nostre trekking Nanga Parbat pels dos vessants el visita.
Astore, Rama i el vessant de Deosai
La població d'Astore, a uns 2.450 m, és la principal del vessant est. Per sobre, la vall de Rama porta al llac Rama, a uns 3.500 m, que segons el departament de turisme de Gilgit-Baltistan és a prop del peu del Nanga Parbat. Des d'aquí es veu el vessant est del massís. Més a l'est, la carretera d'Astore puja a l'altiplà de Deosai, un dels altiplans més alts del món. Des del llac Sheosar, a uns 4.100 m a la vora occidental, el Nanga Parbat es veu en un dia clar com una paret blanca llunyana. Deosai només és obert a l'estiu.
Des de l'aire: vols a Skardu i Gilgit
Els vols regulars d'Islamabad a Skardu i a Gilgit passen a prop del Nanga Parbat. En un dia clar es veu la muntanya de costat, per sobre de les serralades més baixes. Són vols de muntanya que només operen amb bon temps, així que prengui la vista com un extra i no com un pla.

Al corriol per sobre de Fairy Meadows, la cara Raikot s'acosta molt més.
Com arribar al Nanga Parbat
Per arribar al Nanga Parbat, viatgi d'Islamabad a Chilas per la Karakoram Highway, continuï fins al pont de Raikot, agafi un jeep local fins a Tato i faci a peu l'últim tram fins a Fairy Meadows. Per al vessant de Rupal, es deixa la Karakoram Highway a prop de Jaglot i es va en cotxe per Astore fins a Tarashing. Els vols a Gilgit o Skardu poden escurçar el viatge quan el temps ho permet.
D'Islamabad a Chilas per carretera
Chilas és la parada habitual per passar la nit. Hi ha dues carreteres des d'Islamabad. La Karakoram Highway és oberta tot l'any i té uns 470–480 km fins a Chilas; és un dia llarg d'unes 12 a 14 hores. A l'estiu, la carretera més curta pel pas de Babusar (4.173 m), a través de la vall de Kaghan, té uns 355 km. La carretera de Babusar sol estar oberta aproximadament de juny a setembre, de vegades fins a l'octubre; les dates d'obertura canvien cada any segons la neu.
De Chilas a Fairy Meadows
Des de Chilas hi ha uns 57 km, aproximadament una hora o una hora i mitja, per la Karakoram Highway fins al pont de Raikot (uns 1.200 m). Aquí una pista de jeeps accidentada d'uns 15 km puja per la vall de Raikot fins a Tato i acaba a prop dels 2.600 m; només la recorren jeeps locals. Des del final de la pista queden uns 5 km a peu, normalment de 2,5 a 4 hores, fins a Fairy Meadows. Els nostres viatges segueixen aquesta ruta; el trekking a Fairy Meadows té el programa dia a dia.
Al vessant de Rupal
Per a la vall de Rupal, la carretera d'Astore surt de la Karakoram Highway a prop de Jaglot, uns 60 km al sud de Gilgit. Des d'Astore, una carretera secundària puja fins a Tarashing; des del pont de Raikot són uns 90 km per carretera. Des de Gilgit, Astore és a unes 4 o 5 hores. A l'estiu es pot continuar cap a l'est des d'Astore per l'altiplà de Deosai fins a Skardu, uns 152 km. El nostre trekking Nanga Parbat pels dos vessants uneix així els dos vessants.
Vols a Gilgit o Skardu
Els vols d'Islamabad a Gilgit o Skardu estalvien el llarg trajecte per carretera, però sovint s'endarrereixen pel temps. Gilgit és l'aeroport més proper per al vessant nord: de l'aeroport de Gilgit al pont de Raikot hi ha uns 75 km. Skardu és millor per al vessant de Deosai i per combinar el Nanga Parbat amb el Baltistan. Prevegi sempre un dia de reserva per si un vol no surt.
Visat i permisos
Els visitants estrangers sol·liciten el visat del Pakistan en línia al sistema oficial Pakistan Online Visa System. Per als excursionistes que van a Fairy Meadows i als camps base, l'opció és un visat electrònic de turista o un visat de trekking, i li confirmem quin en fer la reserva. Els alpinistes necessiten el visat d'alpinisme i el permís descrits més amunt. La nostra guia del visat del Pakistan n'explica cada pas, i el departament de turisme de Gilgit-Baltistan publica informació per als visitants. La nostra carta d'invitació és gratuïta per als nostres clients.

Un pont penjant al corriol del bosc a prop de Fairy Meadows.
La millor època per veure el Nanga Parbat
La millor època per veure el Nanga Parbat és de juny a setembre, quan els corriols cap a Fairy Meadows i la vall de Rupal estan lliures de neu i la carretera del pas de Babusar sol estar oberta. Juliol i agost són els mesos més càlids, però també els més plujosos, i sovint els núvols tapen el cim a la tarda.
No hi ha cap estació meteorològica a Fairy Meadows ni a la vall de Rupal. La taula següent prové de dades de model (reanàlisi ERA5, ajustada a uns 3.300 m i amb la mitjana de 2016–2025), així que llegeixi-la com a condicions típiques i no com una previsió.
| Mes | Fairy Meadows dia / nit | Pluja i neu | Què esperar |
|---|---|---|---|
| Gener | -6 / -11 °C | 41 mm | Ple hivern; neu i glaçades fortes |
| Febrer | -4 / -10 °C | 45 mm | Ple hivern |
| Març | -1 / -6 °C | 83 mm | Neu al corriol |
| Abril | 4 / -2 °C | 107 mm | Comença la temporada; encara hi ha neu al corriol |
| Maig | 9 / 3 °C | 110 mm | Clapes de neu; la carretera de Babusar sol continuar tancada |
| Juny | 14 / 7 °C | 124 mm | Bon mes; matins clars, Babusar sovint obre |
| Juliol | 18 / 11 °C | 192 mm | El més càlid i plujós; núvols a les tardes |
| Agost | 17 / 10 °C | 163 mm | Càlid; períodes de pluja |
| Setembre | 14 / 7 °C | 100 mm | Bon mes; cels més clars, menys visitants |
| Octubre | 7 / 0 °C | 62 mm | Nits fredes; primeres nevades; Babusar pot tancar |
| Novembre | 1 / -4 °C | 31 mm | Comença l'hivern |
| Desembre | -3 / -9 °C | 20 mm | Hivern |
Més amunt fa més fred. Al camp base nord (uns 3.950 m), el model dona uns 12–13 °C de dia al juliol i a l'agost, uns 5 °C de nit i nits a prop de zero al juny i al setembre. Allà hi pot nevar qualsevol mes excepte juliol i agost. Al vessant de Rupal, Tarashing (uns 2.900 m) és uns quants graus més càlid que Fairy Meadows, i el camp base Herrligkoffer (uns 3.550 m) una mica més fred. A baix, a la vall de l'Indus, Chilas és molt calorós a l'estiu, amb dies de juliol d'uns 35 °C.
A l'hivern el prat queda sota la neu, amb dies sota zero i nits d'uns -10 °C. Si li interessa la temporada freda, llegeixi la nostra guia de trekkings d'hivern al Pakistan.

Un matí sense vent porta els millors reflexos de la muntanya.
Vegi el Nanga Parbat amb nosaltres
Chogori Adventure és una agència autoritzada de Gilgit-Baltistan (llicència DTS-GB-055), fundada a Skardu el 2015, amb el seu propi equip local a Skardu i Islamabad. Som membres de la Pakistan Association of Tour Operators i hem atès més de 3.000 clients en més de 500 viatges. Aquests són els nostres sis viatges al Nanga Parbat:
| Viatge | Dies | Des de (USD per persona) | Quin vessant |
|---|---|---|---|
| Trekking a Fairy Meadows | 7 | $800 | Nord: Fairy Meadows, Beyal, caminada opcional al camp base |
| Trekking al camp base del Nanga Parbat | 7 | $800 | Nord: de Fairy Meadows al camp base, a uns 3.950 m |
| Nanga Parbat pels dos vessants | 12 | $1.800 | Nord i sud: Fairy Meadows, Rama, Tarashing, camp base Herrligkoffer, Deosai |
| Trekking als camps base del Rakaposhi i del Nanga Parbat | 12 | $1.500 | Nord: els dos camps base, Nanga Parbat i Rakaposhi, en un sol viatge |
| Viatge a Fairy Meadows i Hunza | 10 | $1.200 | Nord: Fairy Meadows i després la vall de Hunza |
| Viatge a Fairy Meadows i Skardu | 10 | $1.200 | Nord: Fairy Meadows i després Skardu i Deosai |
El Nanga Parbat també queda de camí en els nostres viatges més llargs, el Viatge per la Karakoram Highway i l'Aventura de trekking a Gilgit-Baltistan. Per a més idees, vegi els nostres trekkings per a principiants al Pakistan, els millors trekkings del nord del Pakistan i, si vol afegir-hi Hunza, la nostra guia de la vall de Hunza. Podem organitzar viatges privats en aquestes rutes i adaptar-los a les seves dates. Contacti'ns amb les seves dates i el vessant de la muntanya que li agradaria veure.
Preguntes freqüents
Quina altura té el Nanga Parbat?
El Nanga Parbat fa 8.126 m (26.660 ft): és la novena muntanya més alta del món i la segona del Pakistan després del K2. Els registres d'escalada i les llistes de permisos sovint l'arrodoneixen a 8.125 m.
On és el Nanga Parbat i en quin país?
El Nanga Parbat és al Pakistan, a Gilgit-Baltistan, al límit entre els districtes de Diamer i Astore. És l'extrem occidental de l'Himàlaia, just al sud-est del revolt nord de l'Indus, a prop de Chilas i Astore.
Què és més alt, el K2 o el Nanga Parbat?
El K2 és més alt: 8.611 m davant dels 8.126 m del Nanga Parbat. El K2 és la segona muntanya més alta de la Terra i el Nanga Parbat, la novena. Vegi la nostra guia del K2.
És més difícil escalar el Nanga Parbat que el K2?
Tots dos són entre els vuitmils més exigents, juntament amb el Kangchenjunga i l'Annapurna. El K2 és més alt; la via normal Kinshofer del Nanga Parbat té una paret dreta de roca i gel a la part baixa i caiguda de pedres quan fa calor, i la muntanya s'eleva moltíssim per sobre de les seves valls.
Per què el Nanga Parbat s'anomena la «muntanya assassina»?
Els alpinistes li van posar el sobrenom després que més de 30 persones morissin als seus pendents abans de la primera ascensió, el 1953, sobretot en la tempesta del 1934 i en l'allau del 1937. El nom pertany a aquella primera època d'expedicions.
Quantes persones van morir al Nanga Parbat abans de la primera ascensió?
Més de 30. Albert Mummery i dos companys gurkhes van desaparèixer el 1895, deu homes van morir el 1934 i setze el 1937, molts d'ells portadors xerpes d'alçada. Aquestes pèrdues són l'origen del nom «muntanya assassina» (Killer Mountain).
Qui va escalar primer el Nanga Parbat?
L'alpinista austríac Hermann Buhl, el 3 de juliol de 1953, en una expedició germanoaustríaca. Va pujar els últims 1.300 m sol i sense oxigen embotellat, va arribar al cim cap a les 7 del vespre i va passar la nit dret en un replà durant la baixada.
Què és la cara Rupal i quina altura té?
La cara Rupal és la cara sud del Nanga Parbat. S'eleva uns 4.600 m (15.000 ft) des de la vall de Rupal fins al cim i sovint es considera la paret de muntanya més alta del món. Reinhold i Günther Messner la van escalar per primera vegada el 27 de juny de 1970. La pot veure amb el nostre trekking Nanga Parbat pels dos vessants.
Qui va fer la primera ascensió hivernal del Nanga Parbat?
Ali Sadpara, del Pakistan, Alex Txikon, d'Espanya, i Simone Moro, d'Itàlia, el 26 de febrer de 2016, per la via Kinshofer al vessant de Diamir.
Què vol dir «Nanga Parbat»?
Vol dir «muntanya nua», de les paraules sànscrites per a nu i muntanya, probablement perquè la cara Rupal, molt dreta, reté poca neu. El nom local, Diamer o Diamir, se sol traduir com a «muntanya dels déus» o «rei de les muntanyes».
Es pot fer un trekking al Nanga Parbat sense escalar-lo?
Sí. Els excursionistes arriben a Fairy Meadows (uns 3.300 m) i al camp base nord (uns 3.950 m) sense cap escalada; vegi el nostre trekking a Fairy Meadows i el nostre trekking al camp base del Nanga Parbat.
Sobre l'autor
Imtiyaz Ahmed Shigri va fundar Chogori Adventure a Skardu el 2015. Els nostres guies són locals, tenen llicència oficial i parlen anglès, i la majoria tenen formació en primers auxilis. Tenim llicència del Department of Tourist Services (llicència núm. 2494) i del departament de turisme de Gilgit-Baltistan (llicència DTS-GB-055), i som membres de la Pakistan Association of Tour Operators, amb oficines a Skardu i Islamabad.
Valoració de 4,9 sobre 5 en 47 ressenyes de Google (novembre de 2026). Llegeixi les nostres ressenyes a Google






